Un directiu em va acomiadar-Manel/Guillem Gisbert Puig/Martí Maymó Tomàs/Roger Padilla Gutiérrez/Arnau Vallvé Socies

Un cop a la setena planta vaig saludar la secretària. I hauria pogut fotre amb el peu la porta avall, Cridar “he sentit que hem de parlar; doncs parla”. O dir “em sap greu, però t’equivoques, i del tot, No has calculat que estic molt boig. en guàrdia! en guàrdia!”. Quan vaig fer d’home respectable Que entén que són coses que passen I un directiu em va acomiadar. I hauria pogut portar un barret ben divertit, Reptar-lo a un duel i requerir l’espasa, O estirar-me els cabells, com posseït, Notar-lo ben acollonit, mirant-me, mirant-me. Quan acceptava i assentia El senyor obedient que porto a dintre I un directiu em va acomiadar. Jo l’obeïa i em va acomiadar. I aquest va ser el punt i final D’aquest bell conte allucinat Que ensenyarà, potser, als petits I distraurà, esperem, els grans. I aquí s’acaba la funció El directiu i el nostre heroi Us saluden, us saluden.