Domingo-Foja/La Pegatina

Ascì 'e dummeneca pe' 'sti scese 'a tutt''e vasce è addore 'e genovese senza 'na nuvola e senza pise purtune spalancate 'e tutt'e chiese 'o tiempo s'è arrubbato n'atu mese e nun sì asciuto manco pe''e spese carene 'e criature e rirene pazzeano cu 'nfaccia 'o sole felici pe' 'a jurnata 'e festa e tutt''a vita che lle resta lassame turnà pe' 'nu memento dint'o penziero ca nun da' turmiento quanne ce bastava poco pe' ce truvà famme arricurdà ca è cosa 'e niente ca ce vò poco pe' ce fa cuntente tiene astritt' tutt''o bene ca ce sta Mirades que desconeixes i que no saben a qui més hauran de mirar, i és que els ulls se'ls aniran. El barri va olorant a roba estesa, la canalla ja és alerta, recolliu-vos per sopar. Ja somiquen les criatures que van abraçant la lluna i són felices per la festa que hi ha a la vida que els espera. Deixa que ara torni a aquell moment en què voleiàvem sense treva, quan érem tan fàcils de trobar. Fes-me recordar el que val la pena, amb poca cosa la vida és serena, no deixis anar el més important lassame sentì ca 'o core canta quanne se move pe' chell' che conta e nunn se vò fermà